El que avui ja és una tradició al
nostre País, la representació vivent d'un Pessebre, va tenir el seu
origen a Corbera de Llobregat, a l'escenari natural incomparable de la
Penya del Corb.
Fou arran dels èxits aconseguits en les carrosses presentades a les
cavalcades de les festes de la Mercè de Barcelona que els "Amics de
Corbera", associació fundada especialment per aquesta manifestació,
decidiren ampliar les seves activitats culturals i organitzaren, en el
marc més escaient de Corbera el que esdevindria "El Primer Pessebre
Vivent de Catalunya". La nit de Nadal, el dia 24 de desembre de 1962,
fou la data escollida per a iniciar les representacions que,
ininterrompudament, s'han anat realitzant al llarg de quaranta-cinc temporades
(1962-2006).
Si bé uns
anys abans s'escenificà un Pessebre Vivent a Engordany (Andorra), dirigit
per Esteve Albert, a l'estil clàssic de teatre, on el públic seia a
platea davant l’escenari on actuaven els actors, fou a Corbera on
s'incorporà un fet diferencial i singular: el públic és qui es mou, i
ho fa pels camins del Pessebre barrejant-se amb les figures vivents, guiat
per una narració megafònica fidel al text evangèlic i enriquit per
comentaris en prosa i poesia popular. Públic i actors es fonen en la
representació del naixement del Messies. El vell somni de poder
passejar-se pel pessebre de molsa, entre boscos i rius, envoltats de
penya-segats i de fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras, es fa
realitat al Pessebre de Corbera.
Al llarg de tantes temporades, en les
que s'han realitzat més de 1.500 representacions, ens han visitat més de 800.000 persones, entre les que comptem amb una llarga llista
de personalitats del món de l'art i la cultura, autoritats civils i
eclesiàstiques i un gran nombre de personatges que han signat amb frases
encoratjadores en el Llibre d'Or: el molt Honorable Jordi Pujol i Soley,
el premi Nobel de la Pau: Adolfo Pérez Esquivel, Carles Fages de Climent,
el poeta de l'Empordà, Joan Antoni Samaranch, Adolf Marsillach, Narcís
Jubany, Pasqual Maragall, Miquel Coll i Alentorn, Frederic Rahola, Joaquim
Xicoy, Ernest Benach... En són una mostra. Frases com "Esta noche he asistido a
una hermosa lección de teatro", de l'Adolf Marsillach, o
"Això és fer País" del President de la Generalitat, ens
encoratgen a continuar amb aquest fet tradicional any rera any.
El Primer Pessebre Vivent de Catalunya
evoluciona cada temporada, incorporant-t'hi noves escenes, construccions o
personatges, de manera que el visitant que repeteix (de l'ordre del 40%)
hi trobi nous elements.
Enguany s’ha
reforçat especialment la il·luminació de l’escena central de la Cova
i s’han reparat algunes de les construccions de Natzaret.
Actualment es
compte amb un circuït d'uns 700 metres, on els més de 200 actuants
representen diverses escenes: l’Anunciació de l’Àngel a la Verge,
Els Pastors, Les Bugaderes, El Naixement a la Cova, L'Anunci de l’Àngel
als Pastors, l’Adoració, Els Reis, La Fugida a Egipte, la vida de
família a Natzaret i per acabar el recorregut, escenes típiques
catalanes de masies on es treballen els oficis ja desapareguts, es canten
nadales i es fa cagar el tió davant el tradicional pessebre de molsa.
Tots els
actuants hi col·laboren de forma desinteressada, sacrificant més de vint
nits per temporada, les mes fredes de l’any, amb una clara voluntat: fer
viure als nostres visitants amics un Nadal diferent.
Els primers anys, era comprensible poder
comptar amb la participació de gairebé tot el poble, donada la
dificultat d'oferta d'altres alternatives. Avui, amb els mitjans de
transport i la variada oferta lúdica dels dies festius, es impressionant
poder comptar amb tantes persones de totes les edats que ja esperen el
primer diumenge de desembre per iniciar les representacions. Fins a tres
generacions s'hi apleguen juntes i fan que la continuïtat en quedi
garantida.
L'any 1976, essent president de la
Diputació de Barcelona Joan Antoni Samaranch, se'ns atorgà la Medalla
d'Or al Mèrit Cultural. L'any 1992, en commemorar-se els trenta anys del
Pessebre, la Generalitat de Catalunya atorgà a "Amics de
Corbera" la Creu de Sant Jordi. El pergamí que acompanya la Creu
n'explica el motiu: "Per haver recuperat una tradició nadalenca i
haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra
cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la
divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres
iniciatives del mateix àmbit."
Aquesta és la nostra satisfacció: ser
sabedors que la nostra tasca és reconeguda. El que pretenem, i ara mes
que mai, ho resumim en les paraules de comiat que ressonen per les penyes
del Corb des de l'any 62 del passat segle: "Volem fer de tot el món
una gran família, on hi hagi progrés en la veritat, igualtat en la
justícia, respecte en la llibertat, unió en l'Amor que porti a tots els
homes la Pau!".
